Diari de Seminiari

Avui, dia 3 d’Octubre del 2011, hem iniciat la classe amb una lectura en veu alta. Precisament jo era la primera. He llegit un conte anomenat: “Assemblea a la fusteria”. Posteriorment, hem reflexionat respecte aspectes positiu i d’altres a millorar en quant a veu, com per exemple: la velocitat, el volum i la vocalització.

Quan llegim, hem de ser conscients que ho fem adreçats algú, és a dir, per als altres. Per aquest motiu les pauses són molt importants. Aquests silencis són la manera de treballar la velocitat. En les comes ens aturem uns 2-3 segons i en els punts de 4-5. És un aspecte que sóc ben conscient que he de treballar per millorar-ho. També és cert, que ha mesura que em relaxo en la lectura, corro molt menys.

El volum utilitzat ha estat l’adequat. La Rosa Soler (professora de COED i tutora del seminari) ens a comentat que en el món de la docència és preferible un to de veu més bé alt que baix.

Vull destacar com a positiu la connexió amb els oients. És bàsic mirar al públic que t’escolta i despertar més curiositat.

Un altre punt clau és la tria de la lectura. Contra més emoció tingui, més exclamacions, interrogacions i menys monòtona, molt millor.

A banda de la lectura en veu alta, hem treballat l’article d’en Josep M. Esquirol anomenat: LA UNIVERSITAT: com si el futur fos el sentit. Hem comentat entre totes algunes impressions i la que més m’ha criat l’atenció ha sigut "el veure la universitat amb passió". Cal tenir ganes d’aprendre i descobrir.

Algunes de les companyes han explicat com treballen elles un text. La opció amb la qual m’identifico més és amb la Marta. Treballem amb un diccionari a la vora, subratllant allò que li donem importància i també aquells termes que no comprenem.

Al final de la classe, la Rosa ens a proporcionat un full amb informació sobre com citar correctament llibres, diaris, articles... Per després utilitzar com a eina de treball.

Aquí deixo a l’abast de tothom la meva lectura: