Aquest és un treball de seminari on es descriu com és la imatge, què transmet i quina és la intenció comunicativa.
He triat una fotografia anomenada "La agonía de Omaira". Quan la vaig veure realment em va impactar molt i volia mostrar com una catàstrofe natural pot acabar amb la vida de moltes persones.
Aquesta activitat
ens va servir també per aprendre a exposar correctament i a utilitzar un guió
com a referència. Destacar les idees més important i fer un discurs el més
entenedor i fluït possible.
A COED hem treballat com fer una descripció de nosaltres mateixos. Tot i així també és important saber descriure l'entorn i l'espai que ens envolta. Per aquest motiu totes hem triat una companya de classe i hem fet una descripció. Jo personalment he triat a la Berta Jané.
És una noia de divuit
anys i viu a Argentona amb els seus pares i el seu germà gran. Treballa els
dissabtes per la nit en un bar-musical i entre setmana estudia Educació
Infantil. És força alta, morena, d’ulls foscos i una mica allargats. Té el
cabell llarg i ondulat. És una persona molt sociable, familiar i bona companya.
La podem descriure com una persona amb iniciativa per prendre decisions, sensible
i treballadora. El que més li agrada és viatjar, veure el futbol i anar la
platja.
He triat aquesta fotografia
per fer una doble interpretació. D’una banda és molt presumida, sempre va amb
les seves polseres i anells. És una persona molt alegre i per això en porta de
molts colors. D’altra banda crida l’atenció el seu caràcter extrovertit. Totes
les polseres representen a un amic seu i per tant els porta sempre amb ella. S’entrega
totalment a la seva gent que s’estima.
“Records que perduraran
per sempre”
Vaig triar
aquesta frase perquè opino que va molt lligada amb la seva personalitat
sociable i entregada.
Al finalitzar la
sessió vaig arribar a la conclusió que potser el fons no acompanyava totalment
amb la meva intenció i que el lema només feia referència a una de les qualitats
de la Berta però realment el "ser presumida" no es va veure reflexat.
Em va agradar
molt la fotografia que va realitzar l’Anna Dalmau. La seva descripció era de la
Sandra Vila. La intenció i la idea em va cridar molt l’atenció i per a mi era força original. Si teniu
curiositat en veure’l cliqueu aquí.
Avui hem començat
la classe amb la lectura amb veu alta de la Claudia Amalrich. Ella a triat una
lectura del llibre contes per pensar de Jorge Bucai. Avui precisament hem
destacat que cal treballar el text mitjançant correccions (vermell, anotacions...).
Es bàsic triar un text original i per tant no estan permeses les traduccions.
A continuació hem
fet un debat sobre un programa anomenat “banda ampla” de TV3. El títol era
“assignatura pendent”.
La societat en
general pensa que no surt preparada a nivell lingüístic. És important la
memòria per obtenir coneixements però també saber aplicar-los en els moments
adients. Per tant és bàsic donar sentit als conceptes que aprenem.
També és parla de
perquè a Suïsa hi han sis llengües i no existeix la polèmica de convivència i
supervivència.
Els pares,
familiars i l’entorn influeixen molt en els nens.
Hauríem tots de
donar més importància al llenguatge oral i expressar-nos més diàriament.
Per finalitzar la
classe hem fet una activitat de descripció.
L’activitat a
consistit en posar-hi dins d’una bossa tots els nostres clauers. Mitjançant el
so havíem de descriure si era sorollós, estrident, metàl·lic...
Hem arribat a la
conclusió que és més complex descriure quelcom que podem captar amb altres
sentits que no els sons.
El caligrama és un poema visual on les paraules juguen a dibuixar formes i figures. S'expresa visualment mitjançant una imatge i les lletres són les descripcions que la detallen.
Caligrama d'una fulla
- Novel·la:
En aquest llibre es descriu bàsicament aspectes de la societat, especialment la dels homes.
- Poesia:
En aquest poema es descriu amb tendresa i estimació a una persona. Parla de les seves mans, olor, cabells, ulls i llavis.
SI PARLO DELS TEUS ULLS
Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol
- Assaig:
Es treballa la descripció a partir de la imatge i posteriorment el text escrit.
"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."
Lluís. M. Panyella.
- Conte: Aquest conte és cantat i recitat per Xesco Boix amb l'ajut d'uns infants.
Summercat, anunci d'Estrella Damm en la campanya d'estiu 2009
Com a conclusió, hem de dir que hi ha moltes maneres de realitzar una descripció. Pot ser visual, escrita o recitada. També és important
treballar-ho a totes les edats: des dels més petits mitjançant un conte, als més
grans llegint un bon llibre.
Gràcies aquests exemples tenim algunes idees i conceptes més clars sobre com fer una descripció.
